Joan Garcia-Junceda Supervia, comiat a la mare

                              Junceda, il·lustració d’un conte, comiat a la mare

Dibuix a la ploma amb tinta xinesa sobre paper amb restes de traç de llapis, 15 X 9 cm. Dibuix molt fresc d’una il·lustració de les innombrables que realitzà. La perspectiva de l’enquadrament és insòlita ja que es posiciona en un balcó dels pisos superiors de la casa veïna. Un apunt tant simple mostra un moment històric únic en l’eixample de Barcelona, instant que convivien els carruatges amb els primers automòbils. Contrapunt que dona un caire humorístic a la vinyeta.

 

Dibuix de l’autor que donada la senzillesa del tema i les reduïdes dimensions, el  tinc en especial estima entre els altres per la persona que me’l regalà. Junceda seguirà sent en el meu entendre el més gran il·lustrador del S. XX, com Apeles Mestres ho fou del XIX a Catalunya. El traç de Junceda és definit, contundent descriptiu i modern a l’Hora, i les generacions criades amb en Petufet, en Pere Fi i en Massagran, estem marcats per les seves formes i traços.

Gabriel Amat, Barques a la platja.

Gabriel Amat, Barques

Aquarel·la sobre paper i llapis, 49 X 34 cm. Signat a l’angle inferior esquerre. Amat, com a bon aquarel·lista, te un traç ferm i contundent amb uns difuminats a l’aiguada de fons que donen profunditat al apunt. De fet venia aquestes obres com a quadres, però donada la rapidesa d’execució i la tècnica emprada prefereixo considerar-les com a esbossos, ja que en podia realitzar varies en un dia.

 

Amat era arquitecte, però es guanyà la vida com a aquarel·lista en una època que l’arquitectura encara gaudia de cert prestigi i donava per viure desfogadament, per tant  s’entén que era artista per autèntica vocació. Jo al compartir professió he mirat d’anar comprant les seves obres, esperant trobar-hi denotacions i representacions de la seva professió. En canvi pràcticament tot són marines, temàtica que l’atreia totalment.