Martí Alsina, riera de la Roca 1870

Martí Alsina, "cercanias de la Roca" 1870.  27 X 35 cm

Dibuix al carbonet i clarió sobre paper. 27 X 35 cm. Estudi o apunt realitzat amb molta rapidesa d’un paisatge de riera. Amb lletra de l’autor posa: “Cercanias de la Roca, mayo 1870” i el dibuix porta la llegenda, la firma i el segell de certificació de testamentaria de Ricard Martí.

És un dibuix molt fresc i pres com a apunt per fer una obra menor, o senzillament per guardar a la memòria el detall d’un paisatge natural de bosc de ribera. L’autor amb quatre ratlles dona una perfecta descripció del lloc i mostra un clar domini de la representació de la naturalesa.

Apeles Mestres, Palma Christi 1910

Apeles Mestres, Palma Christi 1910.  24 X 20 cm

Llapis i aquarel·la sobre paper, 24 X 20 cm. Amb el nom científic de la planta amb escriptura no normalitzada i la data: 22 de juliol de 1910. Petit apunt del prolífic autor realitzat pel seu gaudi particular en el retir de la seva llar fent d’horticultor. Són nombrosos els apunts de plantes d’Apeles Mestres donades les seves aficions. 

Aquest el tinc en notable estima tot i ser l’apunt mes simple de entre tots els que tinc d’aquest autor, a causa de la seva simplicitat, i sobretot sensibilitat, ja que ha immortalitzat una simple fulla, i amés encara en la decrepitud del marciment, abans d’assecar-se o caure. Visió romàntica de l’autor que diu més d’ell que qualsevol altre obra. 

 

Oleguer Junyent, marina 1899

Oleguer Junyent, Marina 1899

Aquarel·la sobre paper de fil, 30’5 X 21’5  cm. Amb dedicatòria a l’amic Ramon Bertrand, firmada i datada el 1899. Apunt de viatge d’un mar en calma amb embarcacions navegant amb vela llatina. Possiblement del nord d’Àfrica. Aquarel·la de colors apagats i cert caire impressionista típic de Junyent. 

Oleguer Junyent, (Barcelona 1876 – 1956) fou un home prolífic i polifacètic, de fet actualment se l’hi valora l’obra però possiblement sigui més recordat pels seus llibres de viatges.  

Benet Mercadé Fàbrega, apòstol

Benet Mercader, estudi d'Apòstol 56 X 26 cm

Dibuix, llapis de mina de plom amb tocs de clarió sobre paper, 56 X 26 cm, obra d’un realisme impressionant, amb un gran treball als plecs de la roba. Estudi per una pintura de gran format. Exemplars molt semblants a aquest figuren al catàleg del MNAC. I possiblement es un estudi d’una tela de gran format que es troba al Museu del Prado.

Benet Mercadé ( La Bisbal d’Empordà 1821 – Barcelona 1897 ) és un dels més grans pintors de l’escola Historicista del S. XIX però tot i tenir pintures als millors museus i galeries del món, aquí el tenim totalment oblidat. Ja fa temps que estic preparant un article sobre aquest català il·lustre però no se quan veurà la llum. Aquesta obra ha vingut a les meves mans fruit de l’atzar i d’una tragèdia, per aquest motiu encara la tinc amb més estima.

 

 

 

 

 

 

Eusebi Planas Franquesa, Elisa

Eusebi Planas Franquesa, Elisa, aquarel·la sobre paper, 22 X 16 cm 

Aquarel·la sobre paper en forma de medalló orlat, de notable execució i rigor exhaustiu en els detalls, 22 X 16 cm. Possiblement per il·lustrar una novel·la de l’època o retrat realitzat com a present per alguna de les seves amistançades. La cura amb que ha estat realitzat, i les hores emprades fins i tot amb l’orla fan pensar més amb la segona opció. Signat amb el monograma del artista a la part inferior dreta de l’orla. 

Eusebi Planas (Barcelona 1833 – 1897) crea un prototipus de figura femenina idealitzada forjant un nou cànon estètic a l’època, i aquest retrat n’és una mostra exemplar. Fou adquirit en subhasta pública a Barcelona fa pocs dies; Un exemple més del desordre en penjar les peces que formen la col·lecció.  

Dionis Baixeras, vista d’un carrer del Masnou, 1902

Carrer del Masnou, Dionis Baixeras, 1902

Dibuix a carbó sobre paper i signat amb tinta, amb la data i escrit autògraf a la part posterior, de 23 X 15 cm, apunt molt ràpid de l’autor amb uns inconfusibles traços modernistes. El dibuix porta a la cara posterior la etiqueta de la Sala Parés de Barcelona amb el nº de registre de la època.

La força en el traç i la capacitat de sintetitzar les formes d’un barri d’un poble costaner del Maresme queden perfectament ben definides amb quatre línees explicant l’entramat urbanístic i sobretot el tipus de vida ja extingit que s’hi portava, a pesar de que la figura humana hi te una rellevància totalment secundària.