Tot mereix una presentació, un bloc
crec que no ha de ser una excepció, mostrar quelcom d’un mateix no té sentit si
no és per un fi concret, exempt de presumptuositats i banalitats. El que proposo
és un gest insignificant que durà un nou granet de sorra a sumar a la muntanya
cultural de casa nostra, més en concret a les arts del nostre país. Vull deixar
clar que no serà una galeria on exposar les joies que un pot arribar a
atresorar al llarg de la vida, sinó un modest tastet del que un es troba en el
camí. Aprofitarem aquests apunts,
dibuixos, aquarel·les o fins i tot esbossos d’olis i algunes esculturetes, tots
compartint la peculiaritat de no ser obres concluses sinó estudis preparatoris,
per mirar d’anar formant un inventari d’autors del s. XVIII fins als nostres
dies que més o menys coneguts produïren obra a casa nostra.
Per mi l’objectiu principal és
investigar i de mica en mica organitzar i documentar mínimament tot un
reguitzell d’obres d’autors diferents que han vingut d’una manera o altra a
parar a les meves mans, i d’aquesta manera anar fent un inventari d’artistes
catalans on a més de la imatge de l’obra en qüestió amb la descripció d’aquesta,
s’explicarà molt breument les dades de la biografia de l’autor i la importància
de la seva obra. Així de mica en mica es podrà teixir una lectura del panorama
artístic català des d’una perspectiva alternativa, donant a conèixer artistes
que en prou feines són mencionats, mig oblidats i per altra banda obres menors
d’altres plenament reconeguts. Tot amb l’objectiu de divulgar el màxim l’obra
i la vida d’aquests artistes que ha donat la nostra terra, sovint massa
oblidats.
 |
|
Apunt a l’aquarel·la de viatge, Fes 2004
|
La verdadera justificació amés de
l’altruisme de compartir els coneixements i la font de plaer artístic de
visualitzar obres, és rehabilitar el prestigi de l’apunt preparatori i l’esbós.
Per mi aquestes expressions siguin sobre qualsevol dels suports o materials,
tenen tanta força i tanta intencionalitat com l' obra acabada. La dimensió
reduïda i la cura del detall m’atreuen en excés, a més, la màgia de fossilitzar
el temps en uns minuts que queden
immortalitzats en una imatge sempre m’ha fascinat, i aquesta virtut només la
tenen els artistes. Quan jo estudiava m’encantava omplir quaderns d’apunts i
dibuixar constantment, actualment sense considerar-me un artista, encara ho
faig i s’amunteguen els records de viatges al costat d’apunts de Museus i
rostres que m’atreuen.
 |
|
Dos apunts de museu fets per un servidor el 1998, l’avi
dels Primers Freds de Miquel Blay i Victor Hugo de Rodin.
|
Es gaudeix de l’art
aprenent-ne, crec que l’historiador de l’art que exerceix la crítica sense
haver usat mai una barra de grafit o carbonet no pot ser just ni prou entès
en la matèria que tracta, ja que mai l’ha exercida. Jo havent-me tirat en aquest
mar, ara gaudeixo del que han produït els que en saben i aprenent dels mestres,
però humilment mostraré el que la meva família ha aglutinat al llarg dels anys
i el que posteriorment ha caigut a les meves mans de manera assequible, de
manera que tan per nombre com per qualitat en el dia d’avui es pot considerar
una col·lecció que aniré mostrant amb els fins ja descrits, esperant que algú
entregui algun profit, si més no, el fruir estètic.
 |
|
Aquarel·la, base del temple romà d’Assis. 2008.
|
