Jaume Roca Delpech, Girona, vista de les cases de l’Onyar i Sant Felix

Jaume Roca Delpech, Girona, vista de les cases de l’Onyar 42x30 cm

Aquarel·la i tinta xina sobre paper, 42 x 30 cm. Paisatge urbà de Girona, vista de les cases de l’Onyar repetides fins a la sacietat per l’autor i en general per tota l’escola aquarel·lista gironina. Roca Delpech n’és un dels membre fundadors juntament amb Adroher.

Vista que em captivà pel fet de ser enquadrada sense la catedral, i mostra com era a mitjans dels anys 50 les ribes del Onyar, amb l’estat de degradació de les cases que hi donaven amb galeries poc menys que ruïnoses. La lliure interpretació de l’artista amb forts tocs de tinta xinesa l’hi donen un expressionisme que lluny de desdibuixar la realitat, li dóna força i credibilitat.  

Lluís Rigalt, Paisatge amb castell i llac alpí.

Lluís Rigalt, paisatge amb llac i castell. 28'5 x 17'5 cm.

Dibuix a llapis posteriorment aquarel·lat sobre paper, 28’5 x 17’5 cm. Paisatge bucòlic típic de l’autor, no sabem si fruit de la seva imaginació o és un apunt de viatge per la regió dels Alps Italians. Amb el monograma de l'autor en forma discreta posat amb el mateix pinzell a l’aquarel·la. Amb tons sèpies i tècnica de grisalla, amb colors càlids, suaus i un bon efecte perspectiu.

Apunt que vaig comprar en subhasta virtual, pel preu va satisfer les expectatives, tot i que del mateix autor ara tinc obres molt més notables, però l’aprecio pel fet de ser el primer del primer paisatgista d’una escola genuïnament catalana de principis del S. XIX.

Alfred Opisso Cardona, al·legoria a la bellesa,

Alfred Opisso, al·legoria a la Bellesa, 31 x 24 cm.

Dibuix a llapis i tocs d’aquarel·la sobre paper. 31 x 24 cm. Obra d’estil inconfusible del reputat autor, apunt amb un toc de noucentisme que situa aquest dibuix entre les obres dels anys 20 - 30 de l’autor. Les clares referències al·legòriques que es representen a l’obra com l’amor i la música, ajuden a realçar l’evocació d’un passat clàssic.

Aquesta obra també va venir a parar a les meves mans fruit de la tragèdia però no per això l’aprecio menys. Tot al contrari, la tinc en un lloc molt especial pel que per mi representa. Cal mencionar que Alfred Opisso no queda gaire ben biografiat en l’edició aquí exposada del Diccionari Ràfols, ja que és la de 1953, i en aquell moment l’artista estava en plena creació artística.