Nicanor Vázquez, retrat mortuori de Josep Lluís Pellicer, 1901

Nicanor Vázquez, retrat mortuori de Josep Lluís Pellicer 1901

Dibuix a llapis i carbó, sobre paper amb paper encolat. 22 x 13 cm. Fins ben entrat el segle XX encara era freqüent fer retrats mortuoris en el llit de mort, i per la família era un honor conservar aquest dibuixos, encara més si eren fets per autors reconeguts. Al ser una temàtica un xic macabra des de l’òptica actual posaré alguns d’aquests exemples intercalats entre els altres apunts.

En el cas present es un dibuixant retratant un artista més que reconegut, de que ja penjaré obres més endavant. El difunt: Josep Lluís Pellicer, en aquest apunt surt més que ben caracteritzat, i donada la seva importància, la publicació d’aquest retrat fins ara inèdit, encara té més interès.  

Alexandre Cardunets Cazorla, Cargols

Alexandre Cardunets Cazorla, apunt de cargols 24 x 16 cm.

Dibuix a llapis amb tocs de color sobre paper. 24 x 16 cm. Apunt molt ràpid en comparació amb el detall minuciós que caracteritza l’obra de l’autor, però d’una gran vivacitat i expressió, retratant els cargols en totes les seves posicions i formes. Possiblement sigui un estudi previ per captar l’essència del moviment en un cargol per una obra superior on només hi hagués de sortir un o dos d’aquests animalons.

Quan vaig veure aquest dibuix em va captivar de seguida, tant per la meva afició pels cargols, com per la manera en que aquests conquereixen la superfície del paper, talment com una fulla de col. A més, la simplicitat de les línies que els defineixen perfectament son d’una pulcritud envejable. Per les dates dels altres dibuixos del mateix autor que hi havia a la mateixa carpeta, alguns dels quals ja presentaré més endavant, aquest apunt es datable del 1938, just a mitja guerra civil.  

Marià Foix, Dida de la sèrie: La Nostra Gent 1906

Marià Foix, Dida 1906  37'5 x 20 cm.

Tinta xina i aquarel·la sobre paper. 37’5 x 20 cm. Dibuix original de la famosa sèrie “La nostra Gent” Representant una dida donant el pit envoltada d’altres nens. D’un traç perfecte i molt esquemàtic característic de l’autor, amb molt poques línees diu tot el que s’ha de dir retratant psicològicament els personatges de la Barcelona de principis del segle XX.

Marià o Mariano Foix, fou un dels il·lustradors més coneguts i renombrats de casa nostra i en l’actualitat és una minoria de gent qui el coneix, custodia i valora la seva obra, aquesta és d’una gran simplicitat però amb una profunditat i saber fer admirable. 

 

Adroher Bosch, Vista de Girona, cases de l’Onyar i Sant Felix

Adroher Bosch, vista de Girona, cases de l'Onyar

Aquarel·la sobre paper. 32’5 X 25’5 cm. Vista de les cases de l’Onyar de Girona amb el campanar de la col·legiata de Sant Feliu al fons, panoràmica típica i tòpic de la ciutat que Adroher va representar innombrables vegades des de diversos angles. Per la tècnica emprada ja és un apunt del final de la vida del artista. A la ciutat de Girona a la primera meitat del S. XX va florir una escola d’aquarel·listes molt notable i Adroher n’és un dels màxims exponents.

Les aquarel·les de l’Adroher són frequents en els pisos de Girona de gent benestant. Jo de petit tenia molta relació amb un Sr. de la colla de la meva mare que era el fill de l’artista i a casa seva havia vist carpetes plenes d’aquarel·les del mateix tema, fou un aquarel·lista molt prolífic amés de desenvolupar altres tasques professionals. S’ha de dir que la ressenya adjunta és del diccionari Ràfols d’artistes catalans però de l’edició de 1951, pel que l’autor avui presentat, abans de la fi dels seus dies acumulà molts altres mèrits.