Joan Garcia-Junceda Supervia, comiat a la mare

                              Junceda, il·lustració d’un conte, comiat a la mare

Dibuix a la ploma amb tinta xinesa sobre paper amb restes de traç de llapis, 15 X 9 cm. Dibuix molt fresc d’una il·lustració de les innombrables que realitzà. La perspectiva de l’enquadrament és insòlita ja que es posiciona en un balcó dels pisos superiors de la casa veïna. Un apunt tant simple mostra un moment històric únic en l’eixample de Barcelona, instant que convivien els carruatges amb els primers automòbils. Contrapunt que dona un caire humorístic a la vinyeta.

 

Dibuix de l’autor que donada la senzillesa del tema i les reduïdes dimensions, el  tinc en especial estima entre els altres per la persona que me’l regalà. Junceda seguirà sent en el meu entendre el més gran il·lustrador del S. XX, com Apeles Mestres ho fou del XIX a Catalunya. El traç de Junceda és definit, contundent descriptiu i modern a l’Hora, i les generacions criades amb en Petufet, en Pere Fi i en Massagran, estem marcats per les seves formes i traços.

Gabriel Amat, Barques a la platja.

Gabriel Amat, Barques

Aquarel·la sobre paper i llapis, 49 X 34 cm. Signat a l’angle inferior esquerre. Amat, com a bon aquarel·lista, te un traç ferm i contundent amb uns difuminats a l’aiguada de fons que donen profunditat al apunt. De fet venia aquestes obres com a quadres, però donada la rapidesa d’execució i la tècnica emprada prefereixo considerar-les com a esbossos, ja que en podia realitzar varies en un dia.

 

Amat era arquitecte, però es guanyà la vida com a aquarel·lista en una època que l’arquitectura encara gaudia de cert prestigi i donava per viure desfogadament, per tant  s’entén que era artista per autèntica vocació. Jo al compartir professió he mirat d’anar comprant les seves obres, esperant trobar-hi denotacions i representacions de la seva professió. En canvi pràcticament tot són marines, temàtica que l’atreia totalment.    

 

 

Apeles Mestres, “En arca abierta el justo peca” 1911

Apeles Mestres, dibuix original pel cromo: "En arca abierta el justo peca" 1911

Dibuix original a la ploma amb tinta xinesa i llapis sobre paper, 24 X 17 cm. Signat i datat el 23 de maig de 1911. Dibuix per una coneguda casa de Xocolata de Barcelona que va treure una sèrie de cromos titulada “Proverbios en Acción”, aquest en concret il·lustra la llegenda: “En arca abierta el justo peca” que en català equivaldria a dir. L’ocasió fa el lladre...

 

Les ocasions sempre fan pecar... Rectificar és de savis, encara que sigui tard. Els Proverbis, aforismes i tot tipus de veritats representades sempre m’han atret, i més dibuixades per algú de la talla d’Apeles Mestres (escrit tal com ho volia ell). Aquest dibuix me’l va regalar una persona que per mi entre altres coses, és un autèntic vincle amb Apeles Mestres, per l’amistat que l’unia al seu avi. Dibuix fresc i ràpid d’un traç segur i romàntic a l’hora, evocant un passat medieval fet renéixer el S. XIX i Apeles com tot bon anacrònic, encara invoca en el S. XX.

El mateix Cromo sortit d'impremta.

 

 

 

 

 

 

Josep Berga i Boada, il·lustració per l’estudiant de la Garrotxa 1895

Josep Berga i Boada, il·lustració per l’estudiant de la Garrotxa 1895

Llapis, tinta i aquarel·la sobre paper, 29 X 18 cm. dibuix original realitzat per Josep Berga i Boada per il·lustrar el llibre del seu pare: Josep Berga i Boix, “L’estudiant de la Garrotxa” en la seva primera edició realitzada a Olot per l’impremta Pladevall el 1895. El dibuix és firmat com a Josep Berga Fill, ja que s’entén que era de les primeres obres que feia i més tenint en compte que estaria al costat d’altres il·lustracions al mateix llibre de Vayreda, Blay i Josep Berga Boix, l’Avi Berga.

 

Dibuix adquirit en subhasta pública com a auto regal d’aniversari, és relativament insignificant, però amb la devoció que sento per la Garrotxa i els seus artistes em va fer molta il·lusió, i crec que l’obra de Josep Berga i Boada encara és poc valorada. 

 

 

 

 

Dibuix original i el mateix il·lustrant el llibre del seu pare “L’estudiant de la Garrotxa”

 

 

Joaquim Mir, felicitació de Nadal amb auto caricatura del 1933

Joaquim Mir, felicitació de Nadal de 1933 a Apeles Mestres

Tinta a la ploma de color marró sobre targeta de visita de cartró amb el monograma de l’artista, 20 X 12 cm. Joaquim Mir Trinxet va enviar aquesta tarja de visita amb una dedicatòria com a postal de Nadal al seu bon amic Apeles Mestres, adjuntant al text una caricatura d’ell mateix carregat de teles i quadres, segons es desprèn del text provinent d’una estada a Andorra.

 

Aquesta tarja amb l’apunt i el text manuscrit de Mir prové del fons d’Apeles Mestres juntament amb altres obres i escrits del mateix autor que conjuntament me’n han fet obsequi, pel qual n’estic molt agraït, i aniré il·lustrant en aquestes pàgines més endavant.

 

 

 

 

Josep Amat Virgili, Dragó de cavalleria, 1899.

Josep Amat Virgili, Dragó de cavalleria, 1899


 

Llapis i aquarel·la sobre paper, 24 X 32 cm, Amb la inscripció: Dragó, apunt del natural, i la firma amb la data de 1899. Apunt d’un soldat de cavalleria del regiment de dragons, amb la seva pallissa, casc i sabre reglamentaris, retratat a Barcelona en un descans. Dibuix de gran interès per la uniformitat que du el retratat i el document militar que representa, pels que ens agraden els temes de militaria.

 

Apunt de bastant bona execució i molta rapidesa, d’un autor poc reconegut i molt prolífic a la Barcelona de la segona meitat del S. XX. Tot i que hi ha molt poca documentació sobre la seva biografia i la seva obra.

 

Jaume Roca Delpech, Girona, vista de les cases de l’Onyar i Sant Felix

Jaume Roca Delpech, Girona, vista de les cases de l’Onyar 42x30 cm

Aquarel·la i tinta xina sobre paper, 42 x 30 cm. Paisatge urbà de Girona, vista de les cases de l’Onyar repetides fins a la sacietat per l’autor i en general per tota l’escola aquarel·lista gironina. Roca Delpech n’és un dels membre fundadors juntament amb Adroher.

Vista que em captivà pel fet de ser enquadrada sense la catedral, i mostra com era a mitjans dels anys 50 les ribes del Onyar, amb l’estat de degradació de les cases que hi donaven amb galeries poc menys que ruïnoses. La lliure interpretació de l’artista amb forts tocs de tinta xinesa l’hi donen un expressionisme que lluny de desdibuixar la realitat, li dóna força i credibilitat.  

Lluís Rigalt, Paisatge amb castell i llac alpí.

Lluís Rigalt, paisatge amb llac i castell. 28'5 x 17'5 cm.

Dibuix a llapis posteriorment aquarel·lat sobre paper, 28’5 x 17’5 cm. Paisatge bucòlic típic de l’autor, no sabem si fruit de la seva imaginació o és un apunt de viatge per la regió dels Alps Italians. Amb el monograma de l'autor en forma discreta posat amb el mateix pinzell a l’aquarel·la. Amb tons sèpies i tècnica de grisalla, amb colors càlids, suaus i un bon efecte perspectiu.

Apunt que vaig comprar en subhasta virtual, pel preu va satisfer les expectatives, tot i que del mateix autor ara tinc obres molt més notables, però l’aprecio pel fet de ser el primer del primer paisatgista d’una escola genuïnament catalana de principis del S. XIX.

Alfred Opisso Cardona, al·legoria a la bellesa,

Alfred Opisso, al·legoria a la Bellesa, 31 x 24 cm.

Dibuix a llapis i tocs d’aquarel·la sobre paper. 31 x 24 cm. Obra d’estil inconfusible del reputat autor, apunt amb un toc de noucentisme que situa aquest dibuix entre les obres dels anys 20 - 30 de l’autor. Les clares referències al·legòriques que es representen a l’obra com l’amor i la música, ajuden a realçar l’evocació d’un passat clàssic.

Aquesta obra també va venir a parar a les meves mans fruit de la tragèdia però no per això l’aprecio menys. Tot al contrari, la tinc en un lloc molt especial pel que per mi representa. Cal mencionar que Alfred Opisso no queda gaire ben biografiat en l’edició aquí exposada del Diccionari Ràfols, ja que és la de 1953, i en aquell moment l’artista estava en plena creació artística.

Nicanor Vázquez, retrat mortuori de Josep Lluís Pellicer, 1901

Nicanor Vázquez, retrat mortuori de Josep Lluís Pellicer 1901

Dibuix a llapis i carbó, sobre paper amb paper encolat. 22 x 13 cm. Fins ben entrat el segle XX encara era freqüent fer retrats mortuoris en el llit de mort, i per la família era un honor conservar aquest dibuixos, encara més si eren fets per autors reconeguts. Al ser una temàtica un xic macabra des de l’òptica actual posaré alguns d’aquests exemples intercalats entre els altres apunts.

En el cas present es un dibuixant retratant un artista més que reconegut, de que ja penjaré obres més endavant. El difunt: Josep Lluís Pellicer, en aquest apunt surt més que ben caracteritzat, i donada la seva importància, la publicació d’aquest retrat fins ara inèdit, encara té més interès.  

Alexandre Cardunets Cazorla, Cargols

Alexandre Cardunets Cazorla, apunt de cargols 24 x 16 cm.

Dibuix a llapis amb tocs de color sobre paper. 24 x 16 cm. Apunt molt ràpid en comparació amb el detall minuciós que caracteritza l’obra de l’autor, però d’una gran vivacitat i expressió, retratant els cargols en totes les seves posicions i formes. Possiblement sigui un estudi previ per captar l’essència del moviment en un cargol per una obra superior on només hi hagués de sortir un o dos d’aquests animalons.

Quan vaig veure aquest dibuix em va captivar de seguida, tant per la meva afició pels cargols, com per la manera en que aquests conquereixen la superfície del paper, talment com una fulla de col. A més, la simplicitat de les línies que els defineixen perfectament son d’una pulcritud envejable. Per les dates dels altres dibuixos del mateix autor que hi havia a la mateixa carpeta, alguns dels quals ja presentaré més endavant, aquest apunt es datable del 1938, just a mitja guerra civil.  

Marià Foix, Dida de la sèrie: La Nostra Gent 1906

Marià Foix, Dida 1906  37'5 x 20 cm.

Tinta xina i aquarel·la sobre paper. 37’5 x 20 cm. Dibuix original de la famosa sèrie “La nostra Gent” Representant una dida donant el pit envoltada d’altres nens. D’un traç perfecte i molt esquemàtic característic de l’autor, amb molt poques línees diu tot el que s’ha de dir retratant psicològicament els personatges de la Barcelona de principis del segle XX.

Marià o Mariano Foix, fou un dels il·lustradors més coneguts i renombrats de casa nostra i en l’actualitat és una minoria de gent qui el coneix, custodia i valora la seva obra, aquesta és d’una gran simplicitat però amb una profunditat i saber fer admirable. 

 

Adroher Bosch, Vista de Girona, cases de l’Onyar i Sant Felix

Adroher Bosch, vista de Girona, cases de l'Onyar

Aquarel·la sobre paper. 32’5 X 25’5 cm. Vista de les cases de l’Onyar de Girona amb el campanar de la col·legiata de Sant Feliu al fons, panoràmica típica i tòpic de la ciutat que Adroher va representar innombrables vegades des de diversos angles. Per la tècnica emprada ja és un apunt del final de la vida del artista. A la ciutat de Girona a la primera meitat del S. XX va florir una escola d’aquarel·listes molt notable i Adroher n’és un dels màxims exponents.

Les aquarel·les de l’Adroher són frequents en els pisos de Girona de gent benestant. Jo de petit tenia molta relació amb un Sr. de la colla de la meva mare que era el fill de l’artista i a casa seva havia vist carpetes plenes d’aquarel·les del mateix tema, fou un aquarel·lista molt prolífic amés de desenvolupar altres tasques professionals. S’ha de dir que la ressenya adjunta és del diccionari Ràfols d’artistes catalans però de l’edició de 1951, pel que l’autor avui presentat, abans de la fi dels seus dies acumulà molts altres mèrits.   

Martí Alsina, riera de la Roca 1870

Martí Alsina, "cercanias de la Roca" 1870.  27 X 35 cm

Dibuix al carbonet i clarió sobre paper. 27 X 35 cm. Estudi o apunt realitzat amb molta rapidesa d’un paisatge de riera. Amb lletra de l’autor posa: “Cercanias de la Roca, mayo 1870” i el dibuix porta la llegenda, la firma i el segell de certificació de testamentaria de Ricard Martí.

És un dibuix molt fresc i pres com a apunt per fer una obra menor, o senzillament per guardar a la memòria el detall d’un paisatge natural de bosc de ribera. L’autor amb quatre ratlles dona una perfecta descripció del lloc i mostra un clar domini de la representació de la naturalesa.

Apeles Mestres, Palma Christi 1910

Apeles Mestres, Palma Christi 1910.  24 X 20 cm

Llapis i aquarel·la sobre paper, 24 X 20 cm. Amb el nom científic de la planta amb escriptura no normalitzada i la data: 22 de juliol de 1910. Petit apunt del prolífic autor realitzat pel seu gaudi particular en el retir de la seva llar fent d’horticultor. Són nombrosos els apunts de plantes d’Apeles Mestres donades les seves aficions. 

Aquest el tinc en notable estima tot i ser l’apunt mes simple de entre tots els que tinc d’aquest autor, a causa de la seva simplicitat, i sobretot sensibilitat, ja que ha immortalitzat una simple fulla, i amés encara en la decrepitud del marciment, abans d’assecar-se o caure. Visió romàntica de l’autor que diu més d’ell que qualsevol altre obra.